25.2.15

Debat al Museu de Ca n’Oliver sobre la transició, època històrica amb ecos a l’actualitat

Els tertulians es rendeixen a les vivències de Saturnino Bernal, obrer empresonat, i recorden a Mossèn Rosell, el rector que va obrir l’església a grups antifranquistes


Testimonis i experts evoquen una Cerdanyola d’urbanitzacions precàries i fangars, de llibertats coartades, l’assot de l’heroïna i les vagues en fàbriques com Aiscondel


D'esquerra a dreta, Josep Lluís Negreira, Guillem Martínez,
el moderador Toni Alvaro, Joan Palau-Loberdos,
 Angelina Puig i Jesús Bolinaga, ahir al museu de Ca n'Oliver


Explica Jordi Palau-Loberdos, director del Memorial Democràtic, que l’exposició Catalunya en transició, que es pot visitar fins el 8 de març al Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver, és una «excusa, un simple receptacle» per rendir homenatge als milers de persones anònimes que van lluitar per la llibertat i la democràcia. I això és el que va passar ahir, en la taula rodona Com viure la transició a Cerdanyola, en què les experiències de Saturnino Bernal o Rosa Vilaró, sindicalistes de la fàbrica d’Aiscondel; d’Angelina Puig, com a mare que pren consciència social en moviments feministes tot i no poder obrir compte bancari o treure’s el carnet de conduir sense permís patern; o de l’activista cultural, Jesús Bolinaga, que va superar les dificultats d’accedir a la cultura i a la informació col·laborant en la revista parroquial Revista de Sardanyola, van emocionar.  Les intervencions del públic van recordar la figura de Mossèn Josep Rosell, que va cedir espai per a reunions clandestines, i el paper de la Revista de Sardanyola que, dirigida per Angel Bringué, va ser agitadora de consciències. Tertulians i testimonis van evocar una ciutat en construcció,  que canviava de fisonomia per l’arribada d’immigrants — protagonistes de gran part de contestació social a les fàbriques—, de barris sencers construïts amb preses, cars i amb un urbanisme precari, de fangars i sense equipaments bàsics com ambulatoris —una de les protestes veïnals, cabdals a Cerdanyola— o cap institut. Més enllà de les vivències, el debat va voler analitzar els resultats de la transició i les seves repercussions en el moment polític actual. “Com en el Monopoli, hem tornat a la casella de sortida?” es va preguntar un dels assistents. La resposta va quedar a l’aire.

Els focus del debat

L’historiador Josep Lluís Negreira va relatar com en el procés de redacció del seu llibre  Cerdanyola: el camí cap a la democràcia i a mesura que entrevistava a testimonis, va canviar la seva visió de la transició: des del relat oficial que exportava el període històric com a model a seguir al desencís i a qüestionar-se els resultats fins a considera-ho, ahir, «un engany». Igualment crítica va ser la intervenció del periodista de El País, Guillem Martínez, que va viure l’adolescència  i la transició a Cerdanyola. Autor del llibre  La CT o Cultura de la transició, Martínez va explicar claus per entendre la desmobilització ciutadana, el pas de la cultura subversiva a la subvencionada i la descapitalització de les esquerres. Ni Angelina Puig ni Jesús Bolinaga, testimonis i lluitadors de l’època, van volen entrar a la crítica.  No va haver conclusió en el primer debat sobre la transició — més enllà d’homenatjar als cerdanyolencs anònims que van lluitar per la llibertat i als qui van perdre la vida un 24 de febrer, dia del debat,  en conflictes laborals i polítics d’arreu de l’Estat—, però sí coincidència en que calia revisar el període amb perspectiva històrica.  El col·loqui va congregar tres generacions de cerdanyolencs, si més no, tres experiències sobre la transició, amb posicions enfrontades: a aquells que van lluitar en fàbriques, moviments veïnals, feministes, culturals o polítics; als qui els va agafar en plena adolescència — records d’institut i com el despertar a la vida social els va salvar de caure en l’heroïna, que feia estralls en barris com Les Fontetes—, i a qui en aquells anys eren nens, (en el debat no van prendre pràcticament la paraula) i ara, per ells la transició o bé és matèria d’estudi o bé una època els resultats de la qual s’han de combatre.

El debat sobre aquest període històric amb ecos en l’actualitat política i social continuarà al museu ibèric de Ca n’Oliver, amb una segona taula rodona, el dia 5 de març (18.30h), centrada en l’aportació de les dones i el moviment feminista.  L’exposició,  que abasta els fets històrics des de 1971 a 1980, es pot veure fins el 8 de març a la sala temporal de Ca n’Oliver (València, 19); es fan visites guiades tots els dijous i dissabtes, a les 18.30 h.

JuditJosa.cat