18.3.15

Nostàlgia de les tardes de cine i les converses a peu de cartellera



El cine com a testimoni d'una època. El cineclub de Cerdanyola, Xiscnèfils, va projectar ahir la pel·lícula Esmalt i Betum, memòria cinematogràfica de Catalunya i dimarts, 24, ha organitzat el passi del documental, El Espíritu del 45, del director Ken Loach. Dos films molt diferents, si bé tots dos testifiquen la capacitat del cinema —involuntària o voluntària, van dir dimarts passat els aficionats que s'havien congregat a la presentació— d'esdevenir un document social. 
El cineclub ret homenatge aquests dies a Miquel Porter i Moix, impulsor a Catalunya dels cineclubs, i en el marc de l'exposició oberta a l'Ateneu fins el dia 29, ha previst aquests passis amb l'objectiu de provocar debat. El documental de Ken Loach, del que existeixen poquíssimes còpies a l'Estat espanyol, reflexa l'ambient d'eufòria a Gran Bretanya quan, acabada la II Guerra Mundial, es va crear l'Estat del Benestar. Els comentaris i opinions dels qui van participar en la creació del Servei Nacional de Salut anglès configuren gran part del film, basat en entrevistes i imatges d’arxius, que posteriorment s'aniria privatitzant. En moments de transició, com els d'ara, el film convida al debas. 
Loach, que va qualificar el film que es projecta dimarts d' “història oral, amb fotos”, és un dels autors fetitxes de Xiscnèfils, que ha programat les seves pel·lícules en diverses ocasions. El grup d'espectadors revivia al finalitzar la projecció d'Esmalt i Betum, les tardes de cine en família o els matinals al Casal Parroquial. "Els joves miren més sèries que cine i el miren d'una manera diferent", va constatar un dels assistents, no sense recança de les converses i comentaris a la mateixa porta de la sala de cine. 

Projecció oberta i Cine-Club. Ateneu de Cerdanyola (Indústria, 38). 20 h.