12.6.15

L’historiador Joaquim Aloy recomana la lectura del testimoni de Joaquim Amat-Piniella perquè no torni a passar


Havia començat a llegir en veu alta un fragment de la novel·la KL Reich. La veu de l’infern nazi de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), quan l’historiador Joaquim Aloy va haver d’interrompre la lectura i demanar ajuda per acabar-la. El text descrivia els darrers minuts d’un grup de deportats, en un camp d’extermini nazi, en el moment que de les dutxes no en sorgia l’aigua esperada sinó gas letal.
Els silencis van intercalar-se ahir en la xerrada d’Aloy sobre l’autor català Amat- Piniella i el seu testimoni aclaparador de 4 anys i mig al camp de concentració de Mauthausen.
El llibre K.L. Reich, que va escriure el periodista i republicà manresa entre 1945 i 1946,  l’any següent de ser alliberat, denuncia les atrocitats sofertes a Mauthausen però alhora “és un llibre esperançador perquè l’home triomfa sobre el mal”, va destacar Aloy, que va aprofitar la xerrada per reivindicar un major reconeixement d’Amat i de la seva obra.

Exposició commemorativa fins el 27 de juny
La novel·la està considerada un exponent de la literatura concentracionaria al costat de títols d'autors com Primo Levi o Jorge Semprun i ha inspirat l’exposició que es pot visitar fins el 27 de juny a la sala polivalent de la Biblioteca. 
L’exposició K. L Reich, La veu de l’infern nazi reprodueix fragments de la novel·la homònima i està il·lustrada amb les fotografies del català Francesc Boix, algunes de les quals van servir als judicis de Nuremberg per acusar als responsables de l’horror. 
Aloy va guiar ahir, després de la xerrada, una visita a la mostra, que, malgrat el seu petit format, crida a posar-se a la pell dels deportats.
El visitant s’enfrontarà a la narració d’episodis atroços; la fam, que Amat-Pinielladescriu magistralment”, segons Aloy,  o fins i tot l’enviliment dels presoners en la lluita per la supervivència. “Aconseguir un cobert podia ser vital”, constata l’historiador.
Textos i fotografies resulten colpidors i  permeten fer un recorregut des de l’entrada al camp de concentració fins que les portes del camp són “obertes per no tornar-se a tancar” el dia de l’alliberament, del que enguany se celebra el 70 aniversari. 
L’Ajuntament de Manresa  i el Memorial Democràtic van crear al 2013 l’exposició que fins el 27 de juny acull la biblioteca amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, L’Amical de Mauthausen i la Diputació de Barcelona, per commemorar el centenari de l’escriptor manresà i el cinquanta aniversari de la publicació de la novel·la autobiogràfica.

El retorn a un món gris
Amat-Piniella va escriure la novel·la just després de ser alliberat, però l’obra no va poder-se publicar fins al 1963, transcorreguts 17 anys de l’escriptura.
A diferència d’altres països, on els supervivents eren homenatjats, els espanyols estaven mal vistos, fixats i vigilats” explica Aloy, que va repassar el “desencís, l’angoixa i la desesperança” d’un jove activista cultural als anys 30 del segle XIX, a qui el feixisme va destruir els projectes i il·lusions, en el seu “retorn amarg” de l’infern.
Amat, mort al 1974, no va retrobar-se amb la Catalunya il·lusionada i el país per la construcció del qual havia lluitat sinó un món gris, sota la dictadura franquista i a les antípodes dels seus ideals, diu l’historiador.

Periodista d’actualitat

Explica Aloy que si avui llegíssim els articles del jove republicà dels anys 30 i “no sabéssim la data ens semblarien escrits d’ara perquè són d’una actualitat increïble, en especial els referents a l’autonomia”. Alguns d’aquests textos així com la biografia d’Amat es poden consultar en aquest web de memòria històrica 
9 van ser les raons que va esgrimir ahir l’historiador, membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa, per retrobar-se amb el testimoni d’Amat: la qualitat literària, la narració d’un capítol significatiu de la història, el testimoniatge universal i alhora local, ja que retrata a qui podrien ser familiars o veïns, l’anàlisi de la condició humana, reflectint el millor i el pitjor, i el fet d’estar escrita sense odi ni ressentiment.

De tots els arguments, Aloy va destacar-ne un: la vigència del text davant l’ascens de neofeixistes i que la seva lectura sigui una vacuna per “evitar que mai tornin a repetir-se uns fets tant execrables”, va dir.